#90AniversarioCDCS
#90AniversarioCDCS.

DISCURS 90 ANIVERSARI C. E. CASTELLÓ

BONA NIT, BUENAS NOCHES.

ALS PEUS DE LA TORRE, ORGULL DE GENEALOGIA, LA GRAN FAMÍLIA ALBINEGRA CELEBRE ESTA NIT ELS 90 ANYS D´ANIVERSARI DEL NOSTRE C.D.CASTELLON. BENVINGUTS TOTS.

IGUAL QUE ELS CASTELLONENCS ANEM A LA MAGDALENA EN ROMERIA PER REMEMORAR ELS ORÍGENS DEL NOSTRE POBLE, NOSALTRES VENIM DEL SEQUIOL, BRESSOL DE L´ALBINEGRISME, PER RECORDAR AQUELLS TEMPS ROMÀNTICS, AQUELL NAIXEMENT DEL CLUB QUAN ELS JUGADORS EREN EQUIPIERS I ELS EQUIPIERS TREBALLAVEN DE LLAURADORS, MANOBRES, SABATERS… EREN ELS TEMPS D'ALANGA, MARTÍNEZ "EL SALAO", QUERAL, FCO. SOS, ALIAGA, DOMÉNECH, MARCOS "CHULLA", VTE. SOS, AGRAMUNT, PLANCHADELL I PINTO.

L'INFANTESA DEL CASTELLÓ… ANAVA CREIXENT I EL PRIMER FRUIT EN FORMA DE TÍTOL ÉS L´ANY 1929, CAMPIÓ REGIONAL VALENCIÀ: ALANGA, GIMENO, VIDAL, BERTRÁN, GUILLÉN, CONDE, ARRÓNIZ, MARTÍNEZ, CAPILLAS, MONTAÑES Y PASCUAL.

PARTIT A PARTIT, es van afiançant els nostres símbols: escut, samarreta albinegra y eixe PAM PAM ORELLUT que ens posa la pell de gallina sense remei.

Després d'una crisi d'adolescència a la década dels 30, ES CREUA EN LA NOSTRA HISTÒRIA, EL SR. OSTALÉ, PRINCIPI DEL FI. El club deixa de competir durant sis anys i retorna tras la guerra civil, amb més força que mai.

APLEGUEM ALS GLORIOSOS 40 ON ESTEM 6 TEMPORADES CONSECUTIVES A 1ª DIVISIÓ, (DES DE 1941-42 A 1946-47) ARRIVANT FINS I TOT A QUEDAR QUARTS LA TEMP. 42-43, havent estat a falta de tres jornades per finalitzar la lliga, segon classificat a dos punts del líder Athletic de Bilbao.

PEREZ, MARTÍNEZ, MEDRANO, SANTACATALINA, GUILLEN, SANTOLARIA, HERNANDEZ, BASILIO, ARNAU, SAFONT i PIZÁ és l'alineació que els xiquets de l'època recitaven de carrereta.

També cal destacar la cinquena posició aconsseguida la temp 1943-44, en la qual vam arribar a posar-nos segons, darrere EL VALÈNCIA, REFERÈNCIA I RIVAL per excel.lència.

A L'ANY 45 EL JOVE CASTELLÓ CANVIE DE CASA: ESTRENE CASTÀLIA EN PARTIT CONTRA EL AT. AVIACION. EL GRAN JUANITO SORIA INAUGURA EL MARCADOR EIXE DÍA i passa d'aquesta manera, a formar part de la GRAN HISTÒRIA ALBINEGRA.

LA DÈCADA DELS 50 ES COMENÇA A 3ª DIVISIÓ I AMB POCS RECURSOS, sempre hem comptat amb jugadors compromesos com LUIS SERRANO, BADENES, AZNAR, CHIRRI, BIENVENIDO, etc.

54-55 ES PERD EL SEQUIOL. TEMPS DIFÍCILS, CUERS A 3ª DIV DOS ANYS CONSECUTIUS.

ELS 60 COMENCEN BÉ, PUJANT A 2ª EIXE ANY. ES TORNA A BAIXAR EL SEGÜENT; EQUIP ASCENSOR QUE ES SOL DIR… DUARTE, ALCAÑIZ, CELEIRO, ISAURO, POLACO, QUINOCHO, GALIÑANES. EREN REPRESENTATIUS DEL PERIODE.

ELS ANYS 70 AMB D. EMILIO FABREGAT COM A PRESIDENT VENEN MARCATS PER LA CELEBRACIÓ DE LES NOCES D'OR. 50 ANYS COMPLEIX EL NOSTRE CLUB i HO CELEBRA AMB L´ASCENS A 1º DIV, TEMP 71-72. Cinqué classificat a la lliga i finalista de la COPA DEL 73 AMB LA MILLOR TEMPORADA DE LA HISTÒRIA, PERMANEIXENT DUES TEMPORADES A L´ÈLIT.

EQUIP de la final: CORRAL, FIGUEIRIDO, CELA, BABILONI, OSCAR, FERRER, TONIN, DEL BOSQUE, CLARES, PLANELLES I FELIX, sense oblidar als CAYUELA, ORTUÑO, CAUSANILLES, MENDIETA, LEANDRO, etc.

Després arriba L´ÍDOL RACIC, SAURA, DI STEFANO COM A ENTRENADOR LA 76-77, I AMB LA PRESIDÈNCIA DE D. ANTONIO SALES TORNA PLANELLES LA 78-79 I ENTREM ALS 80 AMB EL RETORN A 1ª LA 80-81 PER TERCERA VEGADA EN LA HISTÒRIA. Racic, Ferrer, Pulido, Navarro, Draganic, Ribes, Robert, Planelles, Viña, Bayarri i Conde, més els Valbuena, Chinchilla, Javier Beltrán, Mestre o Ibeas, i el gran Bernardo Basilio Gonçalves.

L'alegria dura poc i juguem a Segona, però ambs bon equips de gent de casa… GONZALEZ, VERDU, JAVI, IBEAS, PEDRO ALCAÑIZ junt a VIÑA, MESTRE, Gª HERNANDEZ, FONTANA... Amb aquesta gent, guanyem la COPA DE LA LLIGA, desmostrant que sempre que el Castelló ha fet alguna cosa important, els jugadors casolans han estat fonamentals. L´entrenador Toni Torres va tindre molt a veure aleshores.

A l'any 87, ens remodelen la casa. ES DERRUEIX EL vell Castàlia per a CONSTRUIR L'ESTADI QUE AVUÍ CONEIXEM. A PENES FA UNS DIES, s'han complert 25 anys de la seua inauguració. També ens va visitar l'At. Madrid i en esta ocasió, el desconegut Zlatan va passar a la història per marcar el primer gol, quedant com a únic testic de l'antigor, la vella torre de marató.

Acomiadem la dècada amb un nou ascens a primera divisió: Emilio, Alejandro, Alfredo, Bonhoff, Javi, Vinyals, Escobar, Jose, Raul, Mel i Puskas, incloent als Cabrera, Víctor, Ximet, Manchado i l´omnipresent Viña...

ELS anys 90 comencen be. Passegem la nostra samarreta pels millors camps de primera divisió. En lloc de viure el ressorgir d´una segona joventut i com si la vellesa ens afectara, ens desmoronem, es produeixen fets negatius: descens a 2ª, maleïda conversió en S.A.D. i un nou descens, en esta ocasió a 2ªB. 11 ANYS vam patir esta malaltia on només caldria recordar eixa temporada en la que vam estar 30 jornades sense perdre: els Oliva, Espeleta, Palacios, Miguel, Mora, Navarro, Xavi Gracia, Abel, Quero, Sanchís, Juanjo y Marcos.

Però la gran alegria va vindre un 26 de juny de 2005 a nostra casa contra el Zamora. MANU BUSTO va llançar un obús que ens va catapultar a la divisió de plata: Oliva, Rondo, Casablanca, Rodri, Orlando, Torrecilla, Hèctor Bosque, Jose Mari, Molist, Eloy, Manu Busto, Espeleta, Loscri, Castell, etc.. triomfadors d'una calorosa nit d'estiu.

Malauradament, després d'aquest partit vam patir una malaltia que encara que no es manifestava, anava per dins: Castellnou2005 ens rosegava les entranyes i ens ha deixat com ens ha deixat, amb la depressió perenne. Però com és una nit d'alegries, continuem parlant d'els darrers herois, els jugadors de la temporada passada, els Rubén, Santos, Marc Trilles, Guille Vázquez, Héctor Peña, Roberto Jiménez, Aaron, Alex Felip, Julián, Joel, Jordi Marenyà, Stefan, Hugo García, Marc Cosme i Juste.

...i ací estem, amb 90 anys, "vivitos y coleando".

EL FILÒSOF SENECA VA DIR:

NINGÚ NO AMA LA SEUA PÀTRIA PERQUÈ ÉS GRAN, SINÒ PERQUÈ ÉS SEUA.

NOSALTRES ESTIMEM AL C.E. CASTELLÓ - CDCS PERQUÈ ÉS NOSTRE, EL NOSTRE EQUIP DE TOTA LA VIDA. TOT I AIXÒ TAMBÉ VOLEM UN CLUB GRAN, GRAN EN SENTIMENT, AÇÒ JA HO TENIM, GRAN COM LA HISTÒRIA QUE ATESOREM I QUE HEM DE CONTINUAR ESCRIBINT ENTRE TOTS I RECITANT ALINEACIONS DE PURA MEMÒRIA PERÒ CONTEMPORÀNIES.

UN DELS VERSOS DEL POETA AUTÒCTON BERNAT ARTOLA DIU:

La terra de ma terra és pols del meu camí i a mon dolor s´aferra i mai no fuig de mi.

EL CASTELLÓ ESTÀ ARRELAT A AQUESTA TERRA, S´AFERRA ALS NOSTRES CORS I MAI NO FUGIRÀ DEL NOSTRE CAMÍ. ÉS UNA JOIA, UNA ESTRELLA QUE HEM DE RECUPERAR.

QUE LA POLS DE CASTÀLIA, MAI MILLOR DIT, ENS IMPREGNE D´ALBINEGRISME, CON LA ESPERANZA DE QUE NUNCA DEJEMOS DE SERLO. CHENCHO DIXIT.

Açò no morirà, no pot morir, perquè són massa records, massa vivències, la prova la tenim aquí hui, tots nosaltres celebrant l´aniversari de l´abuelo, un üelo indestructible, etern, no mai caurà, no el deixarem caure.

Acabarem amb un relat breu:

Ha vivido mucho, está pasando una mala racha que dura demasiado y quizá se mantenga por sus recuerdos. Le cuesta permanecer en pie, necesita ayuda para caminar, para subsistir, pero es incombustible. Le damos afecto, le dedicamos horas, refrescamos sus vivencias más intensas y él nos devuelve agradecido una sonrisa pícara y emocionada. ¡Aguanta, abuelo! El abuelo cumple hoy noventa años. Enhorabona i per molts anys!!


A DISFRUTAR I PAM PAM ORELLUT !!